El Poblat de Sant Josep

L'estudi del Poblat

El Poblat de Sant Josep és un jaciment arqueològic declarat Bé d'Interés Cultural des de l'any 1.999. La primera referència bibliogràfica del Poblat de Sant Josep la trobem en Notas para la historia de la Vall de Uxó d'Honori Garcia, llibre publicat l'any 1929, on l'autor atribueix el descobriment del jaciment a Juan Bautista Porcar:

Les primeres intervencions arqueològiques les va portar a terme el Servei d'Investigacions Arqueològiques i Prehistòriques de la Diputació de Castelló, entre els anys 1974 i 1976, excavant la zona sud-est de l'assentament.

L'any 1997 el Museu Arqueològic Municipal de l'Ajuntament de la Vall d'Uixó inicia els treballs de documentació per la posada en valor del jaciment amb una primera campanya de desbrossat, neteja i documentació de l'àrea excavada als anys 70. Continuant en 2006 amb la urbanització de l'accés i l'adequació d'un recorregut accessible i la creació d'un mirador.

En 2014 comença una nova fase d'intervencions arqueològiques a càrrec de l'Ajuntament de la Vall d'Uixó amb la participació del Museu Arqueològic Municipal i el Taller d'Ocupació Sant Josep I, continuant l'any 2016 en el taller Sant Josep II, amb la col·laboració del Servei Valencià d'Ocupació i el Fons Social Europeu. En 2019 s'excava en extensió i es consoliden les estructures de la zona nord del Poblat, amb finançament de l'Ajuntament i del Programa Operatiu FEDER, amb la col·laboració de la Generalitat Valenciana. Mentre que els anys 2021 i 2022 es realitzen dues campanyes amb fons propis.

Entre els anys 2025 i 2026 s'ha executat un ambiciós projecte d'excavació en extensió, consolidació de les estructures, museïtzació, creació d'un centre de recepció de visites, condicionament d'un itinerari accessible i d'un magatzem arqueològic per als materials extrets en les excavacions gràcies al Programa de millora de la competitivitat i de dinamització del Patrimoni Històric amb ús turístic del Ministeri d'Indústria i Turisme del Govern d'Espanya amb el finançament de Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, Next Generation EU de la Unió Europea.

Imatges de l'estudi del Poblat

El Poblat de Sant Josep al Ferro Antic

El Poblat de Sant Josep presenta diferents fases d'ocupació, la primera es correspon al Ferro Antic, període que va de mitjans del segle VIII a mitjans del segle VI abans de la nostra Era), encara que s'ha documentat un conjunt de ceràmiques de la Edat del Bronze que no s'han pogut relacionar amb cap estructura.

Les restes del Ferro Antic estan mal conservades com a conseqüència de les alteracions provocades per les construccions posteriors, sabem que la superfície del tossal es condiciona per establir un poblat menut, construint terrasses per anivellar el terreny i alçar les cases. Mentre que a l'extrem nord - oest s'ubica un gran edifici, del que es conserven només els fonaments construïts amb murs de maçoneria de pedres travades amb fang. Aquest edifici podria correspondre a una torre, ja que es localitza en un punt estratègic de màxima visibilitat.

Respecte als material arqueològics documentats del Ferro Antic la major part es correspon a ceràmica feta a mà com gerres i vasos encara que també es troben algunes peces importades de ceràmica fenícia, que posen de manifest la existència de contactes entre la població local i la fenícia establida al sud – est de la Península Ibèrica.

Imatges de l'estudi del Poblat

El Poblat en Època Ibèrica

La fase d'ocupació més important del Poblat se Sant Josep és la Ibèrica, amb una llarga evolució des de l'Ibèric Antic a l'Ibèric Final, entre els segles VI i II abans de la nostra Era. Es tracta d'un oppidum menut, és a dir un xicotet poblat fortificat, que estava protegit per una muralla reforçada per tres torres, dues al vessant est i una al nord. L'urbanisme interior s'estructurava a partir de terrasses amb dos carrers principals, que discorrien en paral·lel a la muralla est i altres més menuts que permetien la circulació cap a la part superior del tossal, gràcies a la construcció d'escales. Amb dues portes conegudes una a l'extrem nord de la muralla est i una altra a l'extrem sud de la mateixa muralla.

Les cases presentaven una planta rectangular amb una superfície d'uns 25 m2, algunes compartimentades en diferents espais. Els murs es construïen amb una base de maçoneria de pedres travades amb fang sobre la que s'alçaven els murs d'atovons travats amb una argila groga. Aquesta argila també s'utilitzava per enlluir les superfícies exteriors, en alguns casos fins i tot es pintava amb calç. Per a la coberta s'utilitzaven bigues de fusta, elements vegetals i fang.

Les restes materials ens han permés documentar la vida quotidiana al Poblat, així les principals activitats se centraven en tasques domèstiques, principalment les dedicades a l'alimentació com el magatzem, la transformació, la preparació i el consum dels aliments. La base de l'alimentació eren els cereals que s'emmagatzemaven en graners sobre-elevats i en tenalles de ceràmica a l'interior de les cases. Les restes de fauna corresponen principalment a ovelles i cabres, a més a més de la carn s'utilitzarien els productes secundaris com la llet, per l'elaboració de formatges i la llana per al teixit de la roba. La presència de gran quantitat d'àmfores, fins i tot d'espais destinats exclusivament a emmagatzemar-les ens fa pensar que es produiria un consum de vi, especialment en les fases més avançades.

Per al processament dels cereals s'utilitzaven molins de vaivé i rotatoris. El procés de cocció es realitzava en forns menuts i llars que també s'utilitzaven per a escalfar les cases i per la il·luminació. Els utensilis documentats per a l'elaboració dels aliments són, bàsicament olles de ceràmica que apareixen en gran quantitat i són de diferents dimensions, és a dir que els aliments es prepararien principalment en sopa, potatge o guisat. L'aixovar ceràmic destinat al consum dels aliments és molt ample, trobem plats, pàteres, bols, gerres, ampolles, copes i una gran varietat de caliciformes.

L'anàlisi del registre arqueològic ens ha permès identificar la realització d'activitats rituals en el Poblat, la més important és la pràctica d'enterraments infantils a l'interior de les cases, els dos millor conservats es trobaven, un a l'interior d'una tenalla i l'altre en una fossa coberta amb una llosa. Es tracta d'infants que van morir en el moment del part o durant les primeres setmanes de vida, un període molt fràgil per la supervivència dels nadons. Es tracta d'una pràctica habitual en la cultura ibèrica, interpretada com la voluntat de retenir la memòria dins de l'àmbit domèstic. Altres elements rituals són les figuretes antropomorfes de terracota amb representacions esquemàtiques de dones, les ampolletes i ungüentaris que contindrien perfums, ungüents o substàncies aromatitzades o l'askós, un vas ceràmic en forma de colom considerat un objecte de prestigi.

Altres activitats realitzades al Poblat ibèric són les vinculades a l'artesania tèxtil, documentades a través de materials ceràmics com les fusaioles per a filar, les peces de teler per a teixir, així com agulles de bronze o d'os per a cosir i uns tensors tallats sobre banya de cérvol. També es realitzaven treballs de metal·lúrgia per l'elaboració d'objectes de coure o dels seus aliatges com el bronze, documentat per la presència de cresols. També cal fer referència a la presència de ceràmiques d'importació sobretot gregues i de la península Itàlica que ens indiquen l'existència de relacions comercials amb les cultures més importants de la Mediterrània d'aquesta època.

Durant el segle III ANE es va realitzar al Poblat una reforma urbanística de grans dimensions. Això va suposar l'ampliació de la superfície interior, la construcció de nous edificis, una nova muralla i una torre que va reforçar considerablement el sistema defensiu. Cal destacar la construcció d'un edifici de prestigi, sobre les restes de la muralla nord i de les cases que s'adossaven a aquesta estructura. L'edifici amb murs d'un 80 cm d'espessor disposava d'una planta baixa i d'un pis superior, al qual s'accedia des d'una escala situada a l'exterior. Al nord del departament 17 es va obrir un carrer, el més gran del Poblat, de més de 2 metres d'amplària, tancat per una nova muralla, reforçada a l'exterior per una torre de grans dimensions.

A finals del segle III ANE el Poblat va patir un gran incendi que va provocar la destrucció de gran part de les cases i del sistema defensiu, cal fer referència a la troballa entre els enderrocs dels murs d'atovons relacionats amb aquest incendi la troballa del tresor del Poblat. Es tracta d'un tresor format per un conjunt de sis monedes d'argent, una dracma, quatre hemiòbols de la ceca d'Arse i una sisena moneda de procedència incerta. A més a més de cinc peces d'orfebreria d'or, quatre arracades fusiformes i un penjoll ovalat.

Després d'aquesta destrucció es van portar a terme algunes reformes, el Poblat va continuar habitat, encara que de forma gradual durant el segle II ANE es va anar abandonant.

Imatges Poblat en Època Ibèrica

El Poblat en Època Romana Baix Imperial

Entre els segles IV i V, en Època Roman Baix Imperial el Poblat es torna a ocupar. Sobre les restes de les construccions ibèriques es va instal·lar un assentament, en algunes zones s'anivellaren els espais i en altres rebaixen el terreny per construir nous edificis. Cal destacar la construcció d'una gran porta d'accés, a l'extrem nord del tossal, reforçant l'extrem de la muralla ibèrica i construint una porta de més de 2 metres d'amplària, sobre dues grans pilastres de planta rectangular fetes de maçoneria de pedres travades amb fang. A l'interior s'alçaren magatzems i espais d'hàbitat.

D'aquesta fase destaca la importància dels materials com per exemple les àmfores procedents de la Baetica o del nord d'Àfrica, els plats de Terra Sigillata Africana o els bols de Terra Sigillata Hispànica Tardana, Terra Sigillata grisa i taronja estampada o els metalls amb peces d'arnés de cavall, sivelles, eines de ferro. A més a més d'objectes decoratius tallats sobre os i un ampli conjunt de monedes. Així com un nombre important de cotícules, es tracta d'una pedra plana, amb una cara amb els extrems bisellats que s'utilitzava per preparar ungüents, cremes o pomades i que es relaciona amb la cosmètica i la medicina.

En una segona fase dins d'aquest període es reestructura l'espai per adaptar-se a un hàbitat rural dedicat a l'agricultura i la ramaderia amb altres activitats complementàries com la metal·lúrgia.

Imatges Poblat en Època Romana Baix Imperial

L'alqueria andalusina

Fins l'excavació en extensió del jaciment durant la campanya de 2025 – 2026 l'escassa presència de materials i estructures andalusines ens havia fet pensar en l'existència d'un poblament ocasional per aquesta època. Però la darrera campanya ens ha permès documentar l'existència d'una alqueria andalusina conformada per diferents cases i articulada per carrers que a grans trets segueixen les línies marcades per l'urbanisme d'Època Ibèrica, abancalant els espais. Els materials documentats a les estances situades al cim del tossal es corresponen al moment d'abandonament de l'alqueria, que va estar en funcionament durant els segles IX i X, moment en que fins ara només s'ha documentat un altre poblament en el Castell d'Uixó, però possiblement alguna altra alqueria ja estaria habitada, ja que tenim una datació d'un enterrament de la maqbara de la plaça Peral del segle VIII.

Es tractava d'espais domèstics amb llars de foc, llibrells, olles, gerres i ampolles destinades a la preparació, la cocció i el consum d'aliments, altres ens indique la realització de treballs de teixit com el didal de bronze, les tisores de ferro o les fusaioles. Però també la pràctica de rituals o cerimònies evidenciats per la presència d'un instrument andalusí anomenat ta'rija o tarija, fet de ceràmica de forma cilíndrica amb els dos extrems oberts, un dels quals estaria cobert per una pell on es copejaria amb els dits per obtenir el so. I altres elements com les escàpules marcades amb incisions destinades a practicar l'escriptura, com s'ha documentat en altres troballes, encara que les de Sant Josep no conserven restes de pintura.

Imatges alqueria andalusina