Cronologia
Context històric
Un recorregut cronològic per les diferents fases d’ocupació documentades a la muntanyeta de Sant Josep i el seu entorn, des de les primeres evidències paleolítiques fins a l’ús contemporani del paratge.
Línia cronològica del territori
La informació s’estructura per períodes perquè la visita digital permeta entendre l’evolució de les ocupacions humanes, les transformacions del paisatge i la relació entre les coves, el tossal, el Poblat i la séquia Major.
1.
Paleolític Superior40.000 - 10.000 ANE
2.
Epipaleolític – Mesolític10.000 - 7.000 ANE
3.
Neolític - Calcolític6.000 - 2.000 ANE
4.
Edat del BronzeII mil·lenni ANE
5.
Ferro Antics. VIII - VI ANE
6.
Època Ibèricas. VI - I ANE
7.
Època Romanaromanització i Baix Imperi
8.
Edat Mitjanasegles IX - X
9.
Edat Moderna1609 i segles XVII-XVIII
10.
Època Contemporànias. XX - actualitat
40.000 - 10.000 ANE
1. Paleolític Superior
El Paleolític superior se situa aproximadament entre el 40.000 i el 10.000 abans de la nostra Era, al final de període geològic del Plistocé superior, amb les pulsacions glacials Würm III i IV i un breu període interglacial. Es caracteritza per l’aparició de l’Homo Sapiens Sapiens a Europa, amb una indústria lítica treballada sobre ascles i l’inici de la indústria òssia.
La primera ocupació humana documentada a la Vall d’Uixó la trobem en la muntanyeta de Sant Josep, concretament en la Cova de Sant Josep situada als peus del tossal. En l’excavació arqueològica realitzada l’any 1993, es va documentar una ocupació datada en 16.240 + 630 BP (Before Present), relacionada amb les darreres societats solutrianes del Paleolític superior.
En un període relativament templat i humit, un grup humà amb una economia basada en la caça i la recol·lecció va utilitzar la Cova de Sant Josep com a espai d’hàbitat, deixant un registre arqueològic amb restes d’indústria lítica i òssia així com fauna principalment de cérvols, cabres i conills.
En la següent fase d’ocupació es vincula al Magdalenià, amb una datació de 12.950 BP, en unes condicions climàtiques més fredes i seques que en la fase anterior. Els estudis del territori han permés identificar un model estacional jerarquitzat on els grups humans buscaven l’explotació més intensiva dels recursos, mentre la Cova de Sant Josep funcionaria com a punt central d’ocupació on els recursos al seu abast podria satisfer bona part de les necessitats del grup, es complementaria amb l’explotació especialitzada d’enclavaments propers on s’instal·larien campaments secundaris, com per exemple la Cova dels Blaus.
La Cova de Sant Josep presenta diverses representacions d’art parietal paleolític, a la zona de l’accés es representa un cap d’èquid gravat i aprofitant la forma natural de la oca, El cap es representa de perfil, amb la boca oberta i caiguda cap a baix, aquest tipus de representacions es documenten en diferents jaciments i es vinculen a una fase premagdaleniana. Dalt de cavall hi ha un signe meandriforme pintat de color roig, de cronologia incerta. Finalment, junt a l’actual embarcador es documenta la representació d’un bòvid, també de perfil, gravat i aprofitant les fissures de la roca.
Imatges Cova de Sant Josep (Paleolític Superior)
10.000 - 7.000 ANE
2. Epipaleolític – Mesolític
L’Epipaleolític – Mesolític es desenvolupa aproximadament entre els anys 10.000 al 7.000 abans de la nostra Era, es tracta d’una fase postglacial amb un escalfament moderat del clima (Pre-boreal) que precedeix un període de clima temperat, semblant a l’actual, amb nivells d’humitat més elevats (Boreal). El nivell de costa va augmentant fins arribar a les cotes actuals i gran part de la superfície es cobreix de boscos temperats.
Es practica de forma generalitzada la caça i la recol·lecció. La indústria va canviant, els útils sobre os i banya van disminuint fins desaparèixer i es produeix un variat repertori lític microlaminar, destinat a ser muntat. Destaca el consum de productes marins, la caça d’animals mitjans i menuts i la recol·lecció de vegetals.
Aquesta fase es va documentar en la Cova de can Ballester, que se situa junt a la Cova de Sant Josep amb la que estaria comunicada, en la fase tardana anomenada Mesolític geomètric (8.200 – 7.000 ANE). Cal tindre en compte que el registre arqueològic de Can Ballester es va destruir als anys 70 del segle XX quan es va buidar mecànicament sense cap tipus de actuació arqueològica, només es van poder recollir materials dispersos. També es va realitzar l’excavació d’urgència de dues covetes laterals que va permetre establir la seqüència d’ocupació comprovant que es va habitar en diferents etapes històriques: Epipaleolític, Neolític, Calcolític, Edat del Bronze i Època Ibèrica.
Els estudis del territori durant aquest període assenyalen l’existència d’un model estacional no jerarquitzat, caracteritzat per la diversificació en l’explotació dels recursos, trobaríem grups molt mòbils però en territoris reduïts, aprofitant de manera intensiva els recursos del voltant del l’assentament. Cal destacar la importància en l’ocupació de la Cova dels Blaus, situada a uns 5 km de Can Ballester.
Imatges Cova Gran de Can Ballester (Epipaleolític)
6.000 - 2.000 ANE
3. Neolític - Calcolític
Es coneix com a Neolític el temps en que l’agricultura i la ramaderia es va implantar en un territori, actualment es reconeix que aquest procés es va donar de forma independent en diferents punts del planeta, en espais on es donaven les condicions idònies. Va ser un procés lent situat entre el 6.000 i el 3.400 ANE. El Neolític va suposar l’aparició de grans innovacions tecnològiques i econòmiques, la introducció del sistema de producció d’aliments i de nous materials, com la ceràmica i la pedra polida.
La Cova gran de can Ballester és un jaciments neolítics més importants entre les valls dels rius Millars i Palància, estudis recents dels materials recuperats en les intervencions dels anys 70 han permés identificar ceràmiques decorades amb diferents estils, realitzades amb impressions cardials, fetes amb petxines, amb gardina i incises - impreses, que es relacionen amb el neolític Antic (entre el 5.600 i el 4.500 ANE). Per altra banda es va continuar utilitzant la indústria lítica, apareixen raspadors, làmines i burins tallats sobre sílex, així com ossos treballats, principalment en forma de punxons i comptes de collar.
Durant l’Eneolític o Calcolític (3.000 – 2.000 ANE) es produïren alguns canvis en les produccions ceràmiques, s’incrementaren els poblats a l’aire lliure, es va generalitzar l’ús de les coves com a llocs d’enterrament, un exemple d’aquest tipus de ritual el trobem a la Cova dels Blaus. També es va iniciar l’ús dels metalls, concretament del coure. La Cova de can Ballester va continuar estant ocupada en aquest moment com espai d’hàbitat.
Imatges neolític – Calcolític
II mil·lenni ANE
4. Edat del Bronze
L’Edat del Bronze es va desenvolupar durant el II mil·lenni abans de la nostra Era, els estudis territorials de l’àrea situada entre el riu Millars i el Palància constaten que hi ha un canvi d’ocupació dels assentament passant de les planes i les valls a establir-se en tossals, possiblement com a conseqüència de l’aparició de nous models de gestió del territori. S’observa que ja existia una organització territorial establerta a partir de zones on es concentren els poblats.
Als jaciments més estudiats s’ha observat que la base econòmica era l’agricultura de cereals amb algunes zones d’horta i la ramaderia d’ovelles i cabres, encara que també es troben porcs mentre que els bous i els cavalls s’utilitzarien com animals de càrrega. Encara que la caça ajudaria a completar la dieta, en el registre arqueològic apareixen restes de cabres, cérvols i conills. Ja es coneixien els objectes metàl·lics. El enterraments continuen sent en coves d’inhumació múltiple situades en les zones ubicades al voltant dels poblat.
A la Cova de Sant Josep es va documentar una ocupació dels moments inicials de l’Edat del Bronze, possiblement es aquesta fase també es va portar a terme l’ocultació d’un vas ceràmic en una escletxa de difícil accés que es va descobrir en una exploració de la cova, l’any 2020. Encara que la Edat del Bronze a l’actual terme de la Vall d’Uixó es caracteritza per l’aparició d’un gran nombre de poblats agrupats en cinc zones diferenciades.
Imatges Edat del Bronze
s. VIII - VI ANE
5. Ferro Antic
El període del Ferro Antic se situa entre mitjans del segle VIII ANE i mitjans del segle VI ANE, en aquesta fase es van produir una sèrie de canvis gràcies a la introducció de nous materials com la metal·lúrgia del ferro i l’ús del torn per a modelar la ceràmica, a partir dels contactes amb els pobles de la Mediterrània, especialment els fenicis que es van establir al sud-est de la Península Ibèrica. És en aquest moment quan es va iniciar l’ocupació del cim de la muntanyeta de Sant Josep. Les darreres excavacions han documentat una fase inicial caracteritzada per la construcció de cases al cim i al vessant est, així com una torre al vessant oest, que permetria el control visual del curs del riu Belcaire cap a l’interior de la Serra d’Espadà i la vall cap a la plana litoral.
Però el jaciment més important d’aquesta cronologia al terme de la Vall d’Uixó és el Poblat de la Torrassa en una ubicació estratègica vinculada a la proximitat de diverses mines de coure, plom i ferro com la muntanyeta de les mines de Campoy. Cal fer referència a la presència de ceràmiques fenícies en aquests jaciments que evidencien les relacions comercials amb les poblacions assentades al sud -est peninsular.
En aquesta fase també podria estar representada en la Cova dels Orgues, localitzada al vessant oest del tossal. En l’excavació arqueològica realitzada l’any 1994 en la zona d’accés a la Cova, es van documentar tres fases d’ocupació, les més recents d’època ibèrica i la més antiga es caracteritza per la presència de ceràmica a mà, que podria correspondre al Bronze Final o al Ferro Antic.
Imatges Ferro Antic
s. VI - I ANE
6. Època Ibèrica
Durant el període comprés entre mitjans del segle VI ANE i el segle I ANE es va desenvolupar la cultura ibèrica, a la vessant mediterrània i el sud de la península ibèrica. Les fonts parlen de diferents tribus, que possiblement s'organitzaven en ciutats que tenien sota el seu control un determinat territori, ocupat per poblats més menuts. Es tracta d’una societat complexa amb una economia especialitzada en diferents activitats com l’agricultura, la ramaderia, l’artesania i el comerç.
Els estudis realitzats d’aquest període posen de manifest que en l’actual terme de la Vall d’Uixó ens trobaríem amb una ciutat, la Punta d'Orlell, que seria el punt central de l’organització territorial. Un dels jaciments més importants d’aquest territori seria el Poblat de Sant Josep, un oppidum menut, amb un sistema defensiu format per una muralla reforçada amb tres torres, encara que també s’utilitzaven les coves del vessant oest, principalment la Cova de can Ballester. L’urbanisme interior es distribuïa en diferents terrasses on s’agrupaven les illes de cases separades per carrers estrets, que utilitzaven escalons per salvar els desnivells. El Poblat va estar ocupat durant tot el període ibèric, al llarg dels anys es van realitzant reformes i ampliacions urbanístiques, destacant la realitzada a finals del segle III ANE, que es correspon amb les estructures millor conservades.
Les excavacions arqueològiques del Poblat han permés identificar les principals activitats econòmiques que foren l’agricultura,la ramaderia, l’artesania tèxtil, la metal·lúrgia i el comerç.
Imatges Època Ibèrica
romanització i Baix Imperi
7. Època Romana
Amb la romanització de l’actual terme de la Vall d’Uixó es va produir un desplaçament de la població dels tossals a la plana, on s’instal·laren diferents vil·les dedicades a la producció agropecuària, com la Vil·la d’Uixó o la d’Orlell, vinculades al territori agrícola de la ciutat de Saguntum. A les vil·les també es realitzaven activitats de transformació d’aliments i de terrisseria. Cal destacar el dipòsit ritual de Pipa situat en una escletxa del cingle de la muntanya situada enfront de la de Sant Josep, on es van documentar una gran quantitat de llànties, que podria correspondre a un culte dedicat a la natura.
La muntanyeta de Sant Josep va quedar deshabitada encara que freqüentment era visitada, com ho constata la documentació d’alguns materials arqueològics. En època baix imperial al Poblat es va instal·lar un nou assentament, això va provocar la destrucció de part dels edificis d’Època Ibèrica i l’aprofitament d’algunes estructures com la muralla nord, que es va reforçar per a crear una porta d’accés. S’han documentat magatzems i espais a l’aire lliure on es realitzaven diferents activitats, cal destacar l’existència d’un forn metal·lúrgic on s’elaboraven objectes de ferro i de bronze. Encara que les estructures d’aquesta fase no estan molt ben conservades la gran qualitat dels materials ceràmics, metàl·lics, petris i d’os treballat constata que es tracta d’un dels jaciments més importants d’aquest període en la Plana Baixa.
Però l’obra romana més destacable és la construcció de l’Aqüeducte que anomenem de Sant Josep o la séquia Major, es tracta d’una séquia que conduïa l’aigua des de la Font de Sant Josep a les zones habitades i d’horta que s’estenien cal a l’est. El traçat d’època romana no es coneix, només s’han documentat les restes del pont que travessa el barranc de l’Aigualit,a l’est de la muntanyeta de Sant Josep. Encara que el pont es va reformar durant l’Edat Mitjana, els arcs de mig punt dels laterals formarien part d’aquesta primera construcció.
Imatges època romana
segles IX - X
8. Edat Mitjana
La situació estratègica de la muntanyeta de Sant Josep condiciona l’ocupació durant època andalusina. Sobre les restes romanes i ibèriques es va alçar una xicoteta alqueria, ocupada entre els segles IX i X. Es tracta de l’espai d’hàbitat andalusí més antic de la Vall d’Uixó, junt al Castell d’Uixó o Hisn de Shûn. Les excavacions arqueològiques han tret a la llum un alqueria menuda de cases humils distribuïdes pel cim i el vessant est del tossal, amb pocs materials mobles però alguns en bon estat de conservació, gerres, olles, eines per realitzar activitats de teixit i altres activitats de la vida quotidiana.
L’Aqüeducte de Sant Josep que es va alçar en època romana, es va reformar i es va mantindre en ús, convertint-se en l’eix a partir del qual es va distribuir el poblament. Les alqueries de l’Alcúdia, Benigafull, Seneja, Benissahat, Seneta i Benigasló, que més tard configuraren l’aljama d’Uixó i que suposaren l’origen de l’actual nucli urbà de la ciutat, s’instal·laren d’est a oest junt a la séquia Major. L’aigua transportada per la séquia va moure les moles dels molins al llarg del seu recorregut, va regar les hortes i va abastir les llars i els banys públics.
Imatges Edat Mitjana
1609 i segles XVII-XVIII
9. Edat Moderna
Després de l’expulsió dels moriscos de la Vall d’Uixó l’any 1609, les alqueries van quedar deshabitades, durant el segle XVII la població cristiana es va anar instal·lant en les cases i va començar a treballar la terra que s’havia quedar abandonada. Als segles XVII i XVIII es produirà una gran transformació urbanística, s’alçaran nous edificis, principalment religiosos com les esglésies de l’Assumpció i de l’Àngel però també ermites com la de Sant Josep o de la Sagrada Família que s’edificarà a l’extrem nord de la muntanyeta de Sant Josep.
La muntanyeta de Sant Josep, a partir d’aquesta època es va utilitzar com espai de conreu, l’abancalament del vessant va permetre el desenvolupament de l’agricultura de serà, amb el predomini d’oliveres i garroferes.
Per altra banda l’aigua de la Font va continuar circulant a través de la séquia Major, abastint les cisternes de Benigafull i la de la plaça de l’Assumpció.
Imatges Edat Moderna
s. XX - actualitat
10. Època Contemporània
En època contemporània la muntanyeta i la Font de Sant Josep es va convertir en un espai lúdic i un punt de trobada on les famílies i grups d’amics i amigues anaven a passejar, berenar o dinar, sobretot els dies de Pasqua o durant les festes de Sant Josep o de la Sagrada Família. També es va convertir en lloc d’estiueig i es van començar a construir cases de segona residència. A més a més es van construir instal·lacions esportives i lúdiques, com la piscina piscina municipal. I es van iniciar les visites turístiques que continuen en l’actualitat.
